Banner Home
Image
Image
Image
Image
Image
Image
Image
Image
Image
Image
10/06/2020

200 anys sense el baró de Maldà. Des de casa estant ... : 10 de juny. Especial: els vestits de les dones.

Sense data “ Comenso per lo trage de las señoras. Pér anar a la iglésia pòrtan sa faldilla negra per lo regular y manto o mantilla de tafetà, moda de poch ha introduïda, y decent. Altras pòrtan-la blanca y algunas de las mas petimetras en desmasia clara, no gens pròpias per assistir als sagrats temples de Déu. De …, marchantas, menestralas, tot barrejat, sent-ne causa lo gran luxo se va aumentant cada dia en esta ciutat de Barcelona. Las señoras nobles pòrtan sos mantos, vuy dia es pot dir totas, mantillas negras ab esquisitas puntas, en temps de l’estiu las mes faldillas de muer negra ab aiguas y en lo yvern, en dias festius, de vellut negra, los buelos de la camisa brodats o de puntas blancas de allò més fi, rellotge al costat, de or o guarnit de diamants pendent en la faldilla, de repetició o sense, ad brillants cadenas de or o de azer, etc. sortijas y tombagas en sos dits y així de lo demés en punt a afornos de la persona. [...]

Las arrieras, que n’i ha algunas prou ben paregudas, principalment solteras y casadas de 15 y 20 anys de edat, van per lo comú ab faldillas de indianas, blauet, vions de vàrios colors, etc.  Las casadas ricas pòrtan gipons de vellut de cotó o de griseta, com las pagesas.acomodadas, rets encarnats molt tirats al detràs, borlas de dos pams o més, y en quant a adornos en días de festa grosa, com és la de Sant Antoni Abat, y per altres motius de alegria, duhen grossas arracadas en las orellas, de llacsins engastats en or o pedras violadas y també de est modo sos botons dels pits y dels brasos, caenillas de plata o or, sortijas moltas y anells en sos dits.  Però las minyonas arrieras no dugen distinctiu algun com las casadas, y las ditas y estast minyonas per tot dia solen portar gipons encarnats, escurs, negres, etc., y en lo temps de calor sens mànigas en los gipons, sí, sols, sueltas las d ela camisa, ajustadas o closas als brasos ab botons, com se ha dit, de plata, qui rodons embutits, dels que són las més, y tal qual de ochavats llisos, de llautó, cintas o betas; en las sabatas civellas rodonas de plata, com las que úsan las pagesas; algun anell en los dits, de Montserrat, y també de estos de plata alguns arrioeros y mozos.  Tenen estas arrieras los cosos prou ben fets, parlo de las jovenetas, y las cotillas se’ls ajústan bé. 

Las marineras vesteixen de faldilla de blauet, bayeta vermella, bions blaus o encarnats conforme las sobreditas arrieras y los mariners [...]

Las pagesas vesteixen a la usansa de las arrieras ab curta diferència y los mosos [...]. Ditas pagesas en sas grosas festivitats del poble, bodoris y combits a las festas majors de altres a alguns casa de sos parentius y amistats, las casadas en casa xicas, úsan caputxas de bellut negre, manillas de perlas en los brasos o en las muñecas, sortijas unas tras de altres en los dits de sas mans, de pedras violadas, llacsins, encastadas en or, com també arracadas, collarets al coll y botons; tal qual portava joyeta, que ella ne duhien peza, ab sa soguilla de or y clahuer de plata, etc.

En quant a las menestralas, generalment per anar a misa van ab faldillas negres o escuras, caputxas, fora de marineras y pescadoras, que las duhen negres, las demés blanca, y generalment se pot dir mantellinas.  Fora de la iglésia, anat per ciutats, vilas, pobles, etc. duhen mantellina o caputxa, faldillas de indianas, mallorcas, blauet, bions, tc., gipons de seda, de indiana, durantas o de altres colors, y robas ab mànigas del mateix tros del gipó en temps de hivern y ab mànigas de camisa en temps de estiu, ajustadas a sos brasos ab cintas o betas o botons, las més de plata, de las formas ya explicadas, o de matall, corbatas blancas, blavas, encarnadas, etc., pel coll, rets per lo regular totas de colors encarnats, negres, violats, etc.  Moltas de las menestralas casadas y no pocas de solteras són bonicas algunas [...]

Se usa en menestralas acomodadas, marchantas, etc. dur en los brasos guants de seda blanca enrexada o negra, o bé guants de puntas ab sos brasalets de hechura de pasamaner, negres, units als brasos casi a las mànigas closas de sas camisas ab olivelletas de plata llisas, gravadas, etc. en las més de las menestralas acomodadas de Barcelona.

Font: Tractat en punt a vestuaris y adornos se úsan en Barcelona u demés ciutats, vilas y llochs de Cataluña en qualsevulla clase de personas de ambos sexos, explicant fins lo més mínim pòrtan sobre si, segons los ranchs de cada hu. A: Viles i ciutats de Catalunya. Barcelona : Barcino, 1994

Esplugues de Llobregat, 1770

Portàban todas estas referidas los gipons de sos casoris o els millors y demés adrezos de sortijas, collarets, arracadas, etc. […] dúyan faldillas de indiana, blauet, bions y atres colors, rets encarnats, y així lo sexo femení. […]

Tal minyoneta portaba faldillas de bions bermells , lo gipó de panna violada o de color de pansa, que se li ajustaba perfectamente […]. Duya ret en lo cap, encarnat, molt àzia tras del clatell, que l’i tapaba tot, ab borla de dos palms […]”

La donas de tals magnates, a saber, […], vestían sos faldellins de tapisseria, griseta, seda y altres colors varios, però per asistir a la iglesia, negras, moradas, etc., sas mantellinas blancas y de bellut negra algunas, molt pocas. Los dits de sas mans quedaban farsits de sortijas de or y pedras de llacsins, esmeraldas y violadas, ab anells ítem d eplata o de altre metall per més asegurar-las y, com las osrtijas, las arracadas, collarets, etc.

Las donselletas també anàban de festa. Las tals, fora de cintas, indianas, bions, tal qual anell de plata en sos dits, botons dels punys de la camisa, civelletas rodonas de lo mateix en las sabatas, corbatas negres y rets bermells, de color de rosa, de aroma, etc. No dúyan altra […] . Com tinch ya notat, tota la gala de minyonas consistía ab faldillas de indianas, blauet, mallorcas, bions blaus o encarnats, davantals de blauet o negre, gipons de los mateixos colors, bé o mal ajustats a la cintura de sos cossos, y mantellinas blancas o capuxas negras, com y també las més portaban faldilla negra.”

Sant Just Desvern, 1770

“Jovenetas […], algunas de ellas de las de faldilletas de indianas, rets encarnats, negres, color de aroma, etc. En sos caps, molt penjats per detrás del clatell ab primorosas borlas y llargas fins a las caderas […], sabatas a la rigurosa moda, ab las civellas de plata o de altra matall casi a la punta de ditas sabatas, …

La señoras pagesas de ranch de las casadas de aquellas casas solars, que’s cóntan ricas en bén de fortuna portàban sos bons guardapiés de tapiseria, faldillas o robas de gra de turch y granola, gipons ejusdem pari o de bellut de cotó o de panna violada, sos dits plens de sortijas de or  engastadas ab pedras violadas, esmeraldas, llacsins y algún diamantó, així mateix grans arracadas o enjois en las orellas, collarets, ab los adressos ab lo mateix en lo coll, tombagas y anells de plata …

Las caputxas,si bé pocas de bellut negre, a saber en las pagesas del ranch superior, […] de las més éran blancas […].

Las donselletas pagesas, […]. Anàban també vestidas de festa y decentment. Tot lo ornato de las minyonas consistia ab faldillas de indianas, mallorcas, blauet, bions encarnats, bermells o blaus, límpias corbatas, rets de expressats colors, tal qual anell de plata y de llautó en sos dits, botons en los punys de la camisa y pit, o bé cintas en dits punys de la camisa.

[…] gipó de bellut de cotó violat, o de color de pansa, que se li ajustaba … duya ret en son cap, encarnat, que li tapaba lo clatell, ab sa borla llarga y primorosa fins a la cintura de la chica.  Vestia faldillas de bions vermells y blanchs.

Mataró, 1771

“ Com y també lo ús en las mataroninas de faldillas de bayeta bermella, de indianas, de blauet, corbatas blavas de cotó florejades o de llistadas, los rets curts per detrás y lligats per devant molt àzia als ulls, fent lo front curt, y anar moltas de las jóvans y donas de carrer ab sabatas sens mitjas. […]

Hi hagué prou platxèria  ab la Josepha y ab la Sibina, […] duya gipó de lila encarnat y faldillas blancas ab vions amples encarnats.

[…] ab lo prenyat d’uns 7 mesos, […] la qual duya gipó negre ab portetas, a modo de corsè, sens cotilla. Duya mocador Blanch al coll, o corbata, ret negre com nou en son cap, faldillas y davantal de blauet, dos anells en un dels dits de la mà, . […] Las mànigas de la camisa, que li eixían de las del gipó negre, blancas, com si se la hagués acabada de mudar, cordats los punys als brassos ab botons plans de plata brunyida, llisos, ochavats, un poch grossets… Sabatas en los peus ab civellas rodonas de plata, prou reforzadas, que úsan las marineras y pagesas.”

Vilafranca del Penedès, 1771

“Lo semblant y estatura de la minyona […] no passaria de 18 a 19 anys, vestia faldillas y gipó escur, com roba de seda, ab ramatges de flors blancas.  A més de això, tots sos adornos de arracadas en las orelllas, sortijas en los dits, que li fèyan resaltar sa bellesa …, y també los botons els brassos, tant sols de plata, llisos, ochavats, …”

Villaba, 1771

Dita senyoreta portaba galeco blanch com de casa, las mànigas de la camisa justadas als brassos ab botons cordats, algo grosos, de plata, llisos, ochavats, …

Font: Rafel d’Amat i de Cortada, Baró de Maldà. Miscel·lània de viatges i festes majors. Edició crítica de Margarida Aritzeta. Barcelona : Barcino, 1994

 

Calella, 1783

“ ... divendres, 13 de juny i dia de Sant Antoni de Pàdua, [...]. Vérem i saludarem al Sr. Miquel Pla, a sa esposa Maria Rosa, i a dos ses filles, ja grans. [...]. Duia gipó de durantes color blau clar ab floratges blancs, algo usat, reparant-li botons de plata, en les mànigues closes de sa camisa, que eixien del gipó quadrats llisos. La pubilla vestia de faldilles i deshabillé color de rosa encès, instar diablesses llistades.”

Font: Rafel d’Amat i de Cortada, Baró de Maldà. Calaix de sastre : (volum primer: 1769-1791). Barcelona : Curial, 1988. (Biblioteca Torres Amat ; 4)

Mataró, 1790

“Moltas de estas plebeyas vestidas de faldilla de indianas, blauet, mallorcas, gipons de vàrios colors, capuchas o mantillas blancas, etc.”

“Van, per lo general, las mataroninas, curiosetas y límpias en son vestuari, el més marinesch, y àdhuc las més pobretas y ancianas no fan tan fàstich com en altres poblacions dintre de Catalunya. Úsan moltas en Mataró y demés costa de mar  fins a Calella y més allà, faldillas de bayeta bermella, faldillas de blauets, corbatas blancas o blavas florejades de blanch o de altre color, llistadas, per lo coll y cap, límpias per lo comú las més y curiosas, sí, sols moltas de estas van ab sabatas sense mitjas, a saber minyonas de carrer, y rets encarnats ab flóchs àzia als ulls o de altre color, y curts per darrera tals quals de estas, etc.”

Font: Rafel d’Amat i de Cortada. Viles i ciutats de Catalunya. A cura de Margarida Aritzeta. Barcelona : Barcino, 1994.

 

 

 

Tornar Més notícies >>
Dl
Dt
Dc
Dj
Dv
Ds
Dg
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
EXPOSICIÓ DEL BESTIARI HISTÒRIC DE BARCELONA amb la participació dels Cavallets Cotoners de Barcelona. De divendres 11 a dissabte 26. a Ajuntament de Barcelona,De 10h a 20h.
EXPOSICIÓ DEL BESTIARI BARCELONÍ, amb la participació dels Cavallets Cotoners de Barcelona i els Cavallets Petits. a Born. Centre Cultural,
12
TASTET DE DANSES. Taller de balls per infants i família a La Casa dels Entremesos,11h
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
12h – TOC DE MERCÈ, amb el ball dels Cavallets Cotoners de Barcelona i la resta de peces del Bestiari Històric. a Moll de la Fusta,12h
25
26
MATÍ BASTONER, amb la participació de les tres colles bastoneres de l’Esbart Català de Dansaires. a Moll de la Fusta,11h
MERCÈDANSA. Coordinat per l'Esbart Català de Dansaires, amb el grups de balladors convidats de Barcelona: Ball dels Capgrossos Marcers de Barcelona, Dansa del Roser de Sarrià, Ball de bastons de Gràcia, Ball dels Cavallets Cotoners de Barcelona, Ball de r a Plaça de Joan Coromines,12h
27
PALAUET ALBÉNIZ. BALLADA D’ESBARTS. a Av. de l'Estadi, 65,13h
28
29
30

  • 12h – TOC DE MERCÈ, amb el ball dels Cavallets Cotoners de Barcelona i la resta de peces del Bestiari Històric.

    Lloc: Moll de la Fusta
    Data: 24-09-2020, 12h

  • MATÍ BASTONER, amb la participació de les tres colles bastoneres de l’Esbart Català de Dansaires.

    Lloc: Moll de la Fusta
    Data: 26-09-2020, 11h

Segueix-nos a