Banner Home
Image
Image
Image
Image
Image
Image
Image
Image
Image
Image
11/06/2020

200 anys sense el baró de Maldà. Des de casa estant ... : 11 de juny. Especial: Corpus, la festa de les festes.

Sense data “Luego segueix lo dimecres vigília de Corpus, y yá en la tarde eixint los Gegants i Gegantessas à andár, y ballar per Barcelona, corran grans i xichs en los dos Sexos à veurerlos, sentlus genial la diversió; com ván vestits al us currutaco del dia així la Pubilla de la Ciutat, ó la Gegantessa, ab lo Gegant que vá no tan à la moda, mes si la Gegantessa, Gegantó y Gegantona del Pi, tan linda de cara, y ayrosa tota ella, que atrau al Poble à seguirlos. Y trs lo Fluviol; tamborino, y Sach de gemecs, que acompaña als del Pi; mes no als de la Ciutat, per no passà de fluviol y tamborino, que ab las timbales, y lo parell de timbalers de la Ciutat ab Cotas, y Cubertas vermelles,. À caball, ab las armes de la Ciutat fan la passada per la Professó General de Corpus de demà; de la Iglesia Cathedral, en la que después de vespres Solemnes. Y Completas, se cantan així las matines de la Solemnitat de demà dia de Corpus en la Parroquial Iglesia de Nostra Sra. del PI ab orga, y en altres iglésias; mentres que afora los Gegants de la Ciutat antes o o despues de la Passada. Van à fer sàs danses als Exms. Srs. Capità General; Governador, y demés Xefes de la Plasa, y als amos dels Gegants, que son los Srs. Regidors, y los del Pi als Srs. Obrers, y demés que exquitxien algunes mitjas pessetes als Camalichs que fan caminar. Y ballar los Gegants.

Acabadas las “Laudes” de esta vigília Solemne del Corpus, vá en Professó lo molt Illre. Capitol de la Cathedral. Y retd. Clero als Claustros à cantar lo himne. Y oració, à la Capella, y Altés del Cos Preciós de JesuChrist. Y los Escolans vesteixen cotes noves per Corpus.

En lo seguent Solemne Dijous de la Festivitat del Corpus Christi. Yá la Gent de bon mati acut à fer sás devocions y ohir Misas à las Iglesias; à la de Santa Ana, per quin aparato de Capellas, adornos, y teles, hi há en los Claustros, y Pati de Santa Ana, fentse la Professó à migdia del Corpus: En la Iglesia Parroquial de Nostra Sr.a del Pi á las 7 ó a las 8 se canta una Misa Solemne en la Altár del Cós Preciosisim de JesuChrist, ó del Porta Creu, vuy que es venera allí la Santa Espina, en la que el Sacerdot. Consagra dos Hostias, una que se porta ab professó per la Iglesia, y voltant esta, la Plaza del Pi, en ballan los Gegants; al Sacrari del Altár major, per la Exposició en la misa major solemne de aquest dia Dijous, y acabada la Misa se reserva, tornantse à manifesta à Nostre Amo (Alabat sia sempre) en la tarde à vespres a 3 horas. Y à las 4 la reserva de tenir que acudir la revt. Comunitat del Pi, y demés Revts. Comunitats de Parroquias y dels Religiosos à la Professó de la Cathedral en la mateixa hora de las 4, per la qués comensa à ventar la Campana Tomasa per avis à totes las Comunitats, y demés Individuos de la Professó cessant yá de tocar à 2 quarts de 5, sent la hora de comensár à eixir la vandera de Santa Eulalia al punt de las sinch.  En tot est mai y tarde, es gran lo concurs de Gent à la Iglesia Cathedral, à visitat dintre, al SSm. Sagrament (Alabat sia sempre) que acabat lo Solemne Ofici, en est no patent; y que no hi há sermó, se colloca en la molt rica Custodia en or, diamants, ab altres pedres precioses; hechura de Cadira, la mitat plata sobradora, segons lo estil gotich molt primorós, y lo de amunt del primer or que vingué de las Indias, al Divino Senyor Sacramentat ab tota la Illuminació, com requereix un tant gran, y Sant dia de “Corpus”. dia. Est, y Octava de molts Forasters en los dos Sexos en Barcelona per veurer esta Professó de la Cathedral y demés Professons de Parroquias. Y demes Iglesias: no menos la multitut es gran en los Claustros de la Seu à veurer la primorosa enramada, ques presenta tos anys de alguns passos de la Sagrada Escriptura, de moyses, de elias, de Melquisedech: de Sampsó, y de altres Patriarcas. Y Profetas, Figuras totes de la Arca; del mannà, dels Pans de Proposició etc al·lusives al Sagrament, estos per Contemplarlos, y veurerlos ab alguna reflexió la Gent de mes gust, y la ordinària ab veurer ballar l’ou. Sobre de aquell Surtidor, y en los de las Ocas, lo Caballa adornat de Cireras que comensan yá à verdrerse èn las Plasas de esta fruita. Comensant yá, algun albercoch, y de domàs blanch, que son mes dolsos à la llengua, y mes fins dels regulars.

Dia est que tothom vesteix molt bé, y de estiu, vestintsi casi tot, comensant à sentirse prou calor, solent ser à últim del mes de Maig; à principis è mediats de Juny, quel Sol yá està per entrar al Signo de Cancer, ó al mes alt. Alguns anys succeeix que lo cel queda nubul y tempestuós, y à ploure tinguntse que diferir la Professó à demà divendres, ó dissabte, com yá há succehit alguns anys; Suposat això en la tarde fan pujar dalt del Campanar de la Seu, en ocasió que està tot ell y dalt de la barandilla plè de homes, xicots, y algunes dones, que en tal pujant al Campanás de las Campanas à veurer alsà a la “Tomasa”, per la Professó; un mariner per avisar que tal lo temps, si amenaçar, ó no pluja per ferse, ò no la Professó; Y á abaix als Claustres; Iglesia, Pla de la Seu, queda tot allò plé, y espentes van, y espentes vener per veurer als Gegants, si comensan a caminar, y ballar.  Luego de gom à gom tot lo Curs que há de fer, ab alguns cotxes, y Seras. Dintre, que si barrejant per mes espentes de la Gent, cap à la Plasa del Rey; davallada de la Presó; Boria; Plasa de la Llana; calderers; carrer de Montcada, Plaseta de las moscas; vidrieria; Sota del pont de Palacio; Cambis; trós del Carrér ample; Regumí; Carrer de la Ciutat; vora. Y PLasa de Sant Jaume; real Audiencia; Carrer del Bisbe, y à la Seu, entrant la Professó per lo Portal major, que no explico per constar ya en llibres separats totes esta explicacions. y faltarme en est pochs fulls en vblanch per umplir, y haverhi encara bastant que notar, per clourer la Cadena, ó circul de tot lo Any, y tant sols notant en lo Curs de esta Professó General de Corpus, que en totes las Plasas. Y en alguns Carrers quedan repartits piquets de tropa per la Quietut publica, y después de la Professó lo gran refresch de gran número de Quarts de Sorbetes, y líquids; Profusió de Pastas, y xocolate, en la Casa de la Ciitat als Individuos Eclesiastichs, y seculars que assisteixen à la Professó, que esta ab lo Agasajo, y també en la Octava de Corpus paga S.M. lo Rey, va tot tan abundant, com que el Rey paga, y se allarga als vehins à la Casa de la Ciutat, segons així se diu.  En esta Professó, y demés de Corpus, que à quants van à la Professó sels dona ventall, y fins los timbalers que van à Caball tocant las timbales ne tenen, sent temps propi per alivio de tanta calor ab lo de las atxes dels que van à estas Professon de “Corpus” que ab lo calor de las mans de torsan, y trencant moltes atxes y regalan à fer vent, cayent gotes mes de ceu, , que de cera à les Sabatas, que obligant à quils succeeix rebrer tals tacas en Professons tenirselas que mudar à no tenirse que fer fer Sabatas noves. per lo brutes de la cera, y ceu, las que há dexat; lo Suor en las cares y ab lo Calor de las atxes no es poc.

Sent la Professó de la Cathedral la General de totes, es per Conseguent la més llarga de totes, comensant per tots los Ganfarons de esta, y de las 7 Parroquias; La vandera de Santa Eulalia, que du lo Sagristá menor de dita Seu, seguint totes las demés vanderas, de tots los Gremis fins à 50 aquadrillats devant, y detras de las vanderas tots ab sos ventalls; vanderados, y Cordonistas, y los drap de domàs carmesí brodats de groch borles penjants en quisquna vandera, ab Sants al cap de munt, y de Maria Santisima; Aguilas Imperials; Enclusas, en les significacions de quinsquj Gremi en sos oficis, y Sants Patrons de quisqun Gremi; drap de vandera de domàs vert, y de altres colors yá nous, y yá prou usats; los Sants de Las vanderas alguns de plata los que poden gastar. y los que no poden gaire gastár la plata; de Fusta dorada, ò platejada; segueixen à estas totes las Creus de plata sobredorada, comensant la de la Cathedral que sol portar lo monjo Salvador, y à no descansarla en lo cap, cainant ab la Creu, la descansa un rato sustenintla quant para la Professó un home; que no se´si serà ajudant de Fossers, ó Campaner; segueixen àdit monjo Salvador de la Seu, los demes Portacreus de las Parroquias, que sol los Escolans majors, que ells mateixos descsan la Creu à terra; tres estos venen los demés portacreus, ab escolans als costats. de las religions per son ordre. y luego las Rvts. Comunitat de Parrroquias per son ordre, y antiguitat, comensant per la de Sant Cugat, y acabant per la de Santa Maria del már; tres de tota esta Clerecia cantant los càntics ab ciris en las mans ab Coronas descubertas, anant lo Divino Senyor Sacramentat (Alabt sia sempre) se onservan à no pochs Calbos com caps de Sant Pere. Segueixen las religioses Comunitats per son ordre, y antiguitat; comensant ó los de Santa Monica, ó los trinitaris Descalsos, finint ab los 4 ordres mendicants, à saber units Carmelitas Calsats ab los Agustinos en la Fila à dreta, y esquerra, concloent dos Filas 3 revestits 2 ab Dalmatica, y un ab capa pluvial, portant los de Dalmaticas uns reliquiaris. y lo de Capa la vera Creu, tant dels Carmelitas com los SAgustinos; seguint à estos en una, y altra Fila los Franciscanos, y Dominicos ab los de las relíquies y vera Creu detrás també ab Capas pluvials. y Dalmaticas. Despues segueixen los 3 ordres majors Sagtas de Subdiacas; Diacas, y Presbiteros, 12 de cada ordre en dos Filas; anat primers los Subdiacas, en seguida los Diacas, y despues los Presbiteros, ab lo que clou la Fila que empunya en las mans un caliz; patena tapat ab un purificador, ab casulles, y així los del devant ab dalmaticas de roba de llana de plata ab galons de or brillant, portant en una mà lo ciri, y en la altra lo ventall de Jonch ab guarnidó de Guadamacil platejat, y flochs de color blanch, com en tots los demés ventalls.  Segueix lo Rt. Clero, los Srs. Dignitaris, y lo molt Illte. Cpitol de la Cathedral, ab capes pluvials, y si bé ro ba rica algo usada ab sos ciris a les mans, y ventalls, despues segueixen los Escolans, los de grana, ó de la musica, y los morats ab sos sobrepellissos ab atxes; à anás Sa. Exa. Y Illma. de Pontifical  ab las Insignias de est missal, crossa, mitra, y Indice. <immediatament Nostres <smo (Alabat sia sempre<9 en la molt rica Custodia que portan fins à 8 Sacerdots, y las vares del talam 6 Srs. Regidors, ab lo Gremial detrás, y lo Sr. Bisbe de Pontifical donant benediccions, seguint la Cadira immediata que sostenen 2 Patges, concloent tota la Professó los demés Cós del Molt Illre. Ajuntament ab lo Sr. Governador. y la tropa de 2, ó 4 Compañias ab sos tambors de Españols, y valons ab Granaderas llevades; estas que quedan yé en fila en lo Plá de ls Cathedarl per los honors corresponentsá la Divina Magestat.

Extra de la Funcions Sagradas, sent est dia, de vedella; sen menja en moltes taules en lo dinar, ab estufát, ó en empanada, y tot los Srs. regidors. com à amos de las badellas, son los primers à servirsens.  També en esta tarde de Professó no faktan sos bons refrescos, com en Casa de la Ciutat, fora de ser mes abundants; en Casas de Senyors per ahont passa la Professó de la Seu, de est Dijous Solemne de “Corpus”.

Montjuich, sent dia de Gala, en Gloria de Deu Nostre Senyor Sacramentat trau tots sos Gallardets, y vanderas en las astes. y los Canons de montjuich; ab los demés de la Plaza, y à haverhi embarcacions de Rey fan triple Salva en la tarde, al eixir Nostre Amo á la Cathedral á dos quarts de 9, o cerca, y durant la Professó quedan tancats los Portals de la Ciutat.

En quant à las demés Professons que segueixen en tota la Octava del “Corpus”, [...] las de l’Hospotal General en lo matí del Diumenge de “Corpus” en la que hi ván tots los Gegants y Gegantesas de la Ciutat, de las Parroquias de Santa Maria del már; del Pi y de Sant Cugat, de uns dos anys, ques feren nous y isqueren á fer dansar com los demés, y tots que tornaren à eixir per “Corpus” en lo any 1798, que per donar al Públich per lo tant desitjós de veurer als Gegants, y Gegantesas, feu eixir lo Exm. Sr. Don Agustín Lancaster, Capità General de Cataluña, y desde las hores tots y totes bailan matins y tardes, per Barcelona ab sás músicas de Fluviols, tamborins, y Sach de Gemecs ab prou ganancia dels quils duhen; de algunes mitjas pessetas de varios, no parant en tota la Octava dintre de Barcelona, si que xerinola tots los dies, y fins ixen à fora a divertir à las monjas de Pedralbes, que ab tot de tancades en aquell monestir de Franciscanas, entre rexas, gustan veurer per entre las rexas ballar los Gegants, y també alguans monjas en Convents de Barcelons, podent surtir dits Gegants, y Getgantessas, amés de en tota la Octava de Corpus, fins á finida la Professó de Sant Antoni de Padua, que se entran à la casa del Gegants, y se despulla, peraqué á no dormir descansin tot un any, fins al vinent “Corpus”, à no eixir alguna pragmàtica real, com yá fou desde lo Any 1781 que no siqueren à ballar per Barcelona.  Tornant al mateix assumpto de major numero de vanderas, son en la tarde del Diumenge de “Corpus” en la parroquial Iglesia de Santa Maria del már; en la dels Estudiants tomistes, de Santa Catharina, si bé totes, eccetuadas 3 de la Confraria de Nostra Sra. del Rosér; de sas aules. y en casa aules sas cobles de musicas marcials, segons lo bon humor, y geni dels Estudiants quels agrada tabola, y així musicas de bombos; tambores; panderos; platerets, y demés Soroll, ab Corns de Chassa; Clarins, y Fugots.

En la Professó de “Corpus” dimecres à la tarde de la Parroquial Iglesia de Sant Just y Sant Pastor; si bé no moltes; estas de major numero demà matí, octava de Corpus en la Professó de la Parroquial Iglesia de Sant Pere de las Puellas, y en la tarde la ultima de la Parroquial Iglesia de Nostra Sra. del Pi; sent la multitut de Poble en grau superlatiu en estos cursos de Professons, y més en la que hi há adornos de Capellas, en que descansa Nostre Amo (Alabat sia sempre) que porta lo Sacerdot capellà, o religiós en las mans, com així en las Professons de las Parroquias de Sant Jaume; de Sant Pere; de Religiosos de la Mercè; Trinitat Calsada; Sant Francisco de Paula, y de la Barceloneta etc.; lo ben adornades que están las Capellas per ahont passan dites Professons as hermosejan las Pinturas dels Passos propis al Sagrament de la Eucaristia; tot que no dexa prou de encantar à prou Gent, y de la Llibertina, que totes esta sSagradas Funcions de “Corpus” y professons, ens serveixen de bulla, y de burla que es lo pitjor, tient, y parlant, atenent mes en Saldoni que toca las timbales, y tantes ruydosas musicas de regiments, y de Paysans ab bombo, que entran á totes estas Professons de amor á Christo Senyor Nostre Sacramentat, à tot que se deuria;  la bulla dels xicots, à tirar alguns cohets; Piulas y Canonets, quan passan las Professons, si bé privat que es tal disparars per lo Govern, passantse lo ordre cada any, el que mes, ó menos se observa, ab tot de alguna multa imposada à transgredir a tirar foch pels carrers, entrades y Carrerons; obres. y noys tenen panerets plens de Ginesta, per tirar quan passin los Gegants, y alguns no sols que llansan Ginesta als caps dels Gegants, si que als Caps dels timbalers; y alguns xicots quels fán enfadar à alborotarlos las besties ab las timbales; res de tot això devot, que fins que passan los Rvts. Comunitaris de Parroquias, y Iglesias de regulars, molt modestos tots ab ciris en las mans, cantant “Sacris Solemnis”.  En alguns Carrers, per els que passan estas Professons amés de la Ginesta llansada, donan bon olor fulles de taronger; espígol, y altres herbes odoríferes; per conclusió de “Corpus” noto lo ben adornades, y summament illuminadas, que quedan totes las Iglesias, de estas especialment las Parroquias de Santa Maria del már, que es exorbitant la profusió de cera que si crema en las atxes de Religiosos al entrar las Professon ab lo Ssm. Sagrament (Alabat sia sempre) à dites Iglesias ab gran multitud de Gent, y soroll de tantes musicas ruydosas, que Confonen las tan adequades orgas; y cants de sas revts. Y Religiosas Comunitats, y aquí concloch tot lo “Corpus” ó sa octava.”

Font: Costums i tradicions religiosos de Barcelona "Calaix de sastre" : Rafael d’Amat i de Cortada i de Santjust Baró de Maldà. Edició a cura de Josep M. Martí i Bonet, Lluís Bonet i Armengol i Isabel Juncosa i Ginestà. Barcelona : Arxiu Diocesà de Barcelona [etc.], 1987.

 

Tornar Més notícies >>
Dl
Dt
Dc
Dj
Dv
Ds
Dg
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30

Segueix-nos a