Barcelona, capital del Principat de Cataluña, cort de sis comptes y reys de Aragó fins a l’any 1410, ciutat de 115.000 personas, immemorial, noble, hermosa, comerciant, industriosa y molt opulenta, ab capità o comandant general, governador militar, bisbat de divuit mil ducats, Real Audiència, Intendència, Tribunal de Inquisició, port de mar y plaza forta, etc...

Se contan en Barcelona deu mil cent y vuitanta-tres cases, 379 carrers, estrets los més però ben empedrats, límpios molts de ells, y en la nits de yvern y ara ya en las de estiu, menos quan fa lluna, se il·lumínan ab tres mil fanals uniformes de vidres christal·lins, rotulada cada casa ad números des de lo any 1770, señaladas així mateix las islas, quartels, carrers de la ciutat, sos noms, plazas, iglésias y convents, impresos sos noms de color blau en rajoles blancas de València. Plazas y plazetas són 30, tretse fonts, tres mercats, més de nou mil pous de aigua dolsa, dos mil jardins.”

Font: Rafel d’Amat i de Cortada, Baró de Maldà.  Viles i ciutats de Catalunya. Barcelona : Barcino, 1994. (Biblioteca Baró de Maldà ; 1)

“Dia 22 de març [...]

S’ha dit si haver-hi bastant foc envés Barcelona. A fe de déus, bones torrades los nostres poguessin fer de francesos i demés sos camarades, i ojalá que demà, que és la festa de nostre tan digne barcelonès lo beato doctor Josep Oriol, nos alcansà de Déu la nostra redempció d’aquells que ens tenen esclavitsats, per no tornar-nos ja mai més a esclavitsar instigats d’aquell dimoni Napoleón. Amén.”

Font: Rafel d’Amat i de Cortada, Baró de Maldà. Calaix de sastre : (volum novè: 1811-1812). Barcelona : Curial, 1999. (Biblioteca Torres Amat ; 20)