1783

“Diumenge, 15 de juny de 1783, Domínica de la Santíssima Trinitat. Ballades a la plaça.

Después de fet un poc de temps, conjecturant que la professó s’hauria ja retirada a la iglésia, nos en anàrem a veure les ballades de plaça, havent-se tot just començada la primera dansa, que era marisàpules formant parejas com qui es passeja fent rodona los dos sexos de Calella. [...] Saltaven los mossos sens ordre ni concert, cabriola va, cabriola vé, anat d’allò ben embolicada.”

“Sant Quirze i Sta. Julita, patrons de Calella. Dia 16 de juny de 1783. [...] A Sarau.

Entràrem a la peça del ball i amb dificultat per los tants hòmens d’aquells mariners de Calella. Fets uns estaferms de la porta. Lo Jaume Basart obria pas i nosaltres lo seguíem, fent-se fer lloc fins a trobar puesto per sentar-nos o no estar tant oprimits de la gent.  [...]

De Concurrència dels dos sexos, tanta com n’hi cabia.  Tota la cobla dels músics a la vora de la porta. De il·luminació, o suficient, per veure’ns uns als altres les cares.

Jo isquí a ballar un minuet de quatre i soní lo violí del músic en dos o tres contradanses. Fins un dels meus minuets isqué en lo sarau i el sonaren bé. [...]

Sent ja 3 quarts de 12 de la nit, nos isquérem fora al carrer i anar-nos-en a casa a dormir. Mentre que nos retiràrem, al passar per un carrer, per accidents oïrem un violí dins de l’entrada en moltes casetes de pobra gent [que] indicava sarauet; amb així, tot de paso agitàrem i la dansa d’aquells mariners i marineretes anava un xiquet a demonio meridiano corrent la sardana.”

Font: La festa major de Calella a l'any 1783. Calella : Ajuntament de Calella, 1983

Nota. Es desconeix el significat del mot “marisàpules”. Alguns autor identifiquen una dansa, però més aviat sembla que designa gent de baixa condició o “genteta”.

1771

“Paseig a Vilafranca del Panadès ab lo motiu de sa Festa Major del gloriós màrtir presbítero Sant Fèlix, patró de la vila, en lo any 1771 ...]

Nosaltres, des de casa Vallès, pujàrem a la del senyor administrador de la festa de Sant Fèlix y encontràrem a ala sua senyora que enjoyaba a la imatge del sant que, col·locada sobre de un pulit tabernacle, devia portar-se en aquella tarde a la iglésia major ab los il·lustres regidors y sequentia dels balls de Bastons, de Santa Fe y dels Valencians, segons ús y costum en aquella vila, molt antes de solemnisarse las completes en la parròquia.”

“Any 1771, Festa de Santa Maria Magdalena en lo poble de Esplugas, sa patrona

En tal ínter se comensà la música en la plaza, a tall de siesta a quatre, anant-hi quadrilletas de fadrins i minyones del poble per poder pillar un banch y ballar en son lloch y temps. [...]. Nosaltres tots desemparàrem casa y baxàrem a la plaza, ahont tota aquella gent ahont tota aquella gent se divertia segons son modo rústich y natural ballant y saltant per més pols que hi hagués en aquella ocasió.  No obstant de la broma que alsaba, las senyores y els senyors  forasters isqueren a ballar una contradansa y lo ball pla ad usum populi. Tothom se divertí moltíssim en aquelles ballades, y més lo jovent, en los dos sexos, ...”

1779

“Festa Major de Esplugas de Sant Mateu Apòstol y Evangelista, succehida en lo any 1779. [...].

La dansa començà a 4 horas de la tarde y se acabà a las 6. [...]. Las danses éran vàries contradanses, ball pla, pavanes, sardanes, ab molts babaus que en aquelles danses hi entràban, vull dir de bocabadats, rústichs i pelons.”

Font: : Amat i de Cortada, Rafael d’. Miscel·lània de viatges i festes majors. Edició crítica de Margarida Aritzeta. Barcelona : Barcino, 1994

1777

“Lo dia 26 de gener de 1777.  Ab lo motiu de tornar la visita de núvia a casa de sa mare, la baronessa de Rocafort, sa filla, la marquesa de Castellbell, hi hagué gros visitón i ball, el que se començà a les deu de la nit i se conclogué a dos quarts de cinc de la matinada. [...] La música anà lluïda , per haver-hi dos contrabaixos, trompes i violins. “

Dia 15 de juny [...] En temps d’estiu, que los dies ja són llargs, se solen armar alguns saraus de companys, practicant-ho així en una casa a l’entrar al carrer d’en Petritxol, per la part del Pi.  Que ahir, dia 15, diumenge, se’n principià un sota d’una figuera, ab música d’alguns quatre violins i contrabaix.  L’estament de la gent que el componen penso seran velers, perxers etc.; i les dones i minyones, conegudes d’estos.”

1791

“Dia 11 de gener [...]

Ahir 10, en la nit, hi hagué un molt concorregut ball de la noblesa i guarnició en casa Rocabruna, en la Riera de Sant Joan, [...]

La casa den alhajada ab colgadures de domàs groc, lo saló ab cinc vistoses aranyes de cristall, i, dintre els estrados, colgadures de domàs carmesí; tot allò ben il·luminat, bastanta música en lo saló, havent-hi sense los violins, flautins i trompes, un parell de contrabaixos, que feien ressonar d’allò fort en aquell saló en los minuets nous, de gran gust, compostos per un músic que anomenen «lo Xocolater»; així mateix, molt bones contradanses; havent eixit a ballar un cert ball francès, nomenat balsa – que se redueix a una alemanda contínua -, la Sra. marquesa d’Aguilar ab un oficial suís.  Per vèurer-los, tota la concurrència de senyores i senyors, ballar, se’n pujava de peus a les cadires, agafats uns ab altres per no caure; ...”

“Dia 22 de febrer [...]

En la nit, des de vuit hores fins a les onze tocades, hi hagué diversió de sarau en casa de Maria Francisca Amat i Fiviller [...]

Se tocarem algunes contradanses de gust i modernes, igualment que minuets.  I los músics escollits; quans eren: Agustí Panyó, per contrabaix; lo Sr. Josep, trompa; lo Xuriac i algun dels Ginestars, entrant-hi flautins units als violins i contrabaix.”

“Dia 30 de juny, cap d’octava de Corpus i la commemoració de Sant Pere Apòstol, [...]

En la nit hi hagué visitón de senyores i senyors en casa Santvicenç o dels Srs. de la Manresana, havent terminat lo ball, en el que tothom se divertí moltíssim. Il·luminada la peça del ball i les demés de nit en funció; ...”

Font: Rafel d’Amat i de Cortada, Baró de Maldà. Calaix de sastre : (volum primer: 1769-1791). Barcelona : Curial, 1988. (Biblioteca Torres Amat ; 4)

1792

“Dia 27 de juliol [...]

Al davant se començava sarau, i eren convidades les minyones a ballar, per ser cosa de jovent i en tal exercici, los vells i velles no hi entren, pués que a son temps ja han fet lo que los jòvens.  [...] Vaig plegar i me’n passí a la casa del davant una estona per veure la corrent dansa; i en efecte, aquell jovent d’ambos sexos serpejava per l’entrada, és dir que corria la contradansa, ab lo s músics de dos o tres violins i una viola, i tocaven prou ajustadets.”

[dia 19 d’agost]

Des d’allí, [...] hem eixit a plaça, i caos declarat en tot lo circuit, ballant lo jovent d’ambos sexos dintre del círcol una contradansa, si bé que prest lo ball pla o altre ball sèrio, rodant les dones endavant i los hòmens reculant, com los corders; i los peus, com los que trepitgen raïms, i un que anyadia alguns brincos endetràs.”.

[dia 24 de setembre]

Llesta la gent de fer ses devocions en iglésia, se n’isqué a fora; i tot seguit, a l’entrada de casa Cortada, la consistorial d’Esplugues, que s’hi anava a començar sarau fins a migdia, sent llavores deu hores.

Confusió n’hi havia bastanta, però no faltava qui contenia a alguns, a no guardar lo decoro en el ballar, ab tanta mescla de sexo diferent; que sempre lo ball és perillós, a no vigilar-se molt, sent tan pròxima l’ocasió de comètrer-se alguna maldat i mal per qui s’ho encarrega.

La música de les contradanses tota fou de bo a millor”

1794

“Dia 23 de setembre [...]

En est matí, festa major de Tarragona, no ha estat tan alegre, vista la dels antecedents anys, per no haver-hi hagut, per motiu de les pregàries, cap diversió de balls de titans, dels prims, dels valencians i altres en Tarragona, que corrien ab los de bastons per la ciutat, i en la tarda acudien a la professó de Santa Tecla, i l’habilitat dels castells o sostres de gent ab un noi al capdamunt, fent-hi la figuereta. “ç

Font: Rafel d’Amat i de Cortada, Baró de Maldà. Calaix de sastre : (volum segon: 1792-1794). Barcelona : Curial, 1987. (Biblioteca Torres Amat ; 5)

1802

“Dia 8 de febrer [...]

I un rebentament i indecència [...] que són los balls del rigodons vell i rigodons nou, que són los de l’estragat gust de currotacos i currutaques en el dia, de nova invenció; [...] sent millor fer-ne cas omís, en tal ball de rigodons, que est i la valsa són balls gavatxos que no deurien admetre’s en est país catòlic.  Diuen de tal rigodons violent que arriba, a cansar-s’hi qui i quina lo balla, a  fer-li eixir sang per la boca. “

Font: Rafel d’Amat i de Cortada, Baró de Maldà. Calaix de sastre : (volum sisè: 1802-1803). Barcelona : Curial, 1994. (Biblioteca Torres Amat ; 14)

Nota. Rafael d’Amat anomena currutaco o currutaca i petimetre les persones que adopten la moda francesa anomenada directori o imperi, moda que a ell no li agrada gens.

1812

“Dia 1 d’abril [...]

Tres dies, com de carnaval, han estat en estes tres festes de Pasqua en los tres saraus de casa Giblé, casa Feliu i casa Sinispleda, i lo pitjor, lo prou indecents en vals i passos de contradansa, en jovent d’un i altre sexo un ociquet massa divertit, i així lo d’ahir prou criticat.”

Font: Rafel d’Amat i de Cortada, Baró de Maldà. Calaix de sastre : (volum novè: 1811-1812). Barcelona : Curial, 1999. (Biblioteca Torres Amat ; 20)